El Pirineu reclama unitat d’acció per superar les deficiències en infraestructures i comunicacions
Comencen les Jornades per a l’excel·lència amb reivindicacions d’inversió i de vells projectes com el túnel de la Bonaigua
Els pirinencs fan quasi 4 viatges per persona i dia i dedicant 74 minuts i gastant 1.735 euros anuals en transport públic
Esterri d’Àneu, 2 d’octubre de 2026.- Les institucions demanen treballar en xarxa per fer més força i treballar conjuntament en el progrés del Pirineu, sobretot en àmbits com les comunicacions i les infraestructures. Així es va expressar durant l’acte institucional d’obertura de les tretzenes Jornades per a l’excel·lència que se celebren a Esterri d’Àneu fins demà dissabte. La síndica d’Aran, Maria Vergés, ha dit que “cal superar la queixa i el greuge per una unitat d’acció més enllà de les ideologies. Si no el Pirineu no se’n sortirà”, perquè ha afegit que “el Pirineu s’hi juga molt i s’ha d’apostar per un creixement equitatiu i no en funció del codi postal”. Vergés ha subratllat que els territoris de muntanya han de posar en valor els reptes de present i futur en un espai que potser té un pes específic baix, però amb un valor afegit molt alt, segons la Síndica d’Aran.
En la mateixa línia s’han pronunciat les autoritats que han participat de les Jornades per a l’excel·lència, com el president de la Diputació, Joan Talarn, qui ha parlat del seu objectiu de treballar perquè el Pirineu tingui els mateixos serveis que la resta del país i per assolir una economia productiva mitjançant una xarxa de comunicacions viària i digital. I va recordar que en el seu mandat ha posat en marxa la discriminació positiva per als municipis i en les inversions del Pirineu.
L’alcalde d’Esterri d’Àneu, Pere Ticó, ha elogiat les Jornades i ha manifestat que parlar de comunicació al Pirineu és parlar de distàncies i de temps, però també d’oportunitats o accés als serveis. Ticó ha reivindicat un cop més el túnel de la Bonaigua per la via essencial que és el Port de la Bonaigua. Finalment, ha reclamat “polítiques públiques fetes a mida per a les comarques de muntanya. Més compromisos i més coordinació entre administracions”.
El president de les Jornades per a l’excel·lència, Jesús Montoliu, ha destacat que les infraestructures són una eina per fer una societat més justa, perquè darrere de les polítiques de mobilitat hi ha persones, famílies i empreses. I ha afirmat que “les comunicacions són un dret i no un favor”.
PONÈNCIES
Les tretzenes Jornades han començat amb l’exposició científica de l’expert de la Universitat de Harvard I CEO d’Aretian, Ramon Gras, que ha presentat una eina de software que permet fer diagnòstics territorials i desenvolupar un urbanisme avançat en el quual es combinen les dades arquitectòniques, de zonificació econòmica, de densitats de població i altres factors que ajuden a planificar renovacions de barris, sectors o planificar creixements i infraestructures. Gras ha parlat d’un dèficit a Catalunya de 700.000 habitatges en 86.000 parcel·les i ha comentat que Barcelona necessita 126.000 habitatges, però no hi ha espais si no es fa una intervenció dràstica en un 35% dels barris.
L’exconseller, comissionat de la Generalitat pel traspàs de rodalies i doctor en enginyeria, Pere Macias, ha dissertat sobre la diferència entre mobilitat i accessibilitat, destacant les millores en alguns projectes ferroviaris com el tren de la Pobla, el cremallera de Núria o el de Montserrat, augmentant la mobilitat i la sostenibilitat. També ha dit que el transport a demanda és clau per garantir l’accessibilitat en territoris com el Pirineu.
Josep Mateu, president del RACC, ha exposat que una mobilitat eficient és igual a més qualitat de vida i “va més enllà dels desplaçaments, perquè és accés a serveis i oportunitats”. Mateu ha posat de manifest la precarietat del transport al Pirineu i ha xifrat la situació en el fet que es registren 235.000 desplaçaments al Pirineu, de les que almenys en el 90,5% dels casos fan un viatge diari, tot i que la mitjana és de 3,48 viatges per persona i dia i amb 74 minuts de dedicació, pocs menys que a Barcelona capital, i sobretot en cotxe privat i dins la mateixa comarca en el 86% dels itineraris. Això comporta registres com que el Pallars Sobirà és la segona comarca catalana més motoritzada després del Lluçanés. I ha proposat solucions de futur com els aparcaments d’enllaç, el vehicle compartit, més punts de recàrrega i la qualitat de les infraestructures.
TAULES RODONES
Les dues taules rodones de la primera jornada van tractar sobre la visió del territori i la competitivitat. A la primera, l’empresària pallaresa Núria Cervós ha denunciat que la pèrdua d’oportunitats per la manca d’infraestructures i les distàncies entre territoris. A més, ha destacat com les empreses i els projectes del Pirineu tenen un cost logístic afegit que els encareix i els fa perdre oportunitats. Cervós ha reivindicat el túnel de la Bonaigua, que retallaria de 17 a 6 els minuts de trajecte entre el Pallars i l’Aran.
Ivan Mora, gerent de FEDA Solucions, ha parlat dels projectes de la companyia energètica andorrana com l’electrificació del país i del servei a demanda o de l’autobús, que amb la gratuïtat ha permès passar de 2,5 milions d’usuaris a 8,5 en poc temps.
Per la seva part, Lara Iglesia, CEO de Cargo Drone Solutions, ha explicat que estan a punt de crear la primera aerolínia amb drons del Pirineu Per al transport de medicaments, mostres biològiques i altres serveis a la ramaderia o extinció d’incendis, entre altes aplicacions. Finalment, Alberto Puivecino, responsable de Mobilitat i Infraestructura de CCOO, ha aportat dades com l’augment de la mortalitat en trajectes laborals en un 8% en el darrer semestre o la despesa en transport públic de 1.735 euros a l’any al Pirineu o els 133 euros mensuals en carburants. També ha reclamat el transport a demanda i la millora general del transport públic.
